dimecres, 1 de febrer del 2012

EL CÀNCER DE PULMÓ


El càncer de pulmó consisteix en un creixement anormal de les cèl·lules del pulmó. La malaltia es produeix habitualment en les parets internes dels bronquis, i en créixer pot obstruir el pas de l'aire i alterar la respiració. Per aquest motiu, produeix generalment falta d'aire, ofec i fatiga.



L'hàbit de fumar tabac és la causa principal en el 90% dels casos de càncer de pulmó entre els homes i en el 70% de les dones. Conforme augmenta la proporció de dones fumadores, també ho fa el dels càncers de pulmó femenins atribuïbles al tabac. Una altra part d'aquest tipus de càncer és deguda a substàncies inhalades i que es troben en el lloc del treball. Això és responsable del 10% al 15% de càncer de pulmó en els homes i el 5% en les dones. Aquestes substàncies són, entre unes altres, amiant, arsènic, crom, níquel, èter cloroetilè, gas de mostassa i emissions de coc dels forns. Existeixen uns factors de risc familiars o personals a la malaltia. Certs canvis genètics, poden donar lloc a una activació de oncògenes (que formen tumors) o a la inhibició de gens supressors de tumors. S'ha vist que aquestes alteracions es produeixen durant la vida de l'individu i no són heretats. Factors de risc. La nicotina potencia l'efecte cancerigen de les altres substàncies procedents del fum del tabac i els efectes dels carcinògens en el medi ambient.

Símptomes més freqüents:
§  Tos insistent
§  Dolor en el pit que augmenta en respirar.
§  Pèrdua de pes i apetit.
§  Falta d'alè.
§  Bronquitis i pneumònia freqüents
§  Respiració  amb xiulada.
§  Esputs amb sang o coloració vermellosa
Altres símptomes que pot manifestar el pacient i que són deguts a l'extensió del càncer en altres zones del cos són:
§  Dolor en els ossos.
§  Coloració groguenca de la pell i dels ulls (icterícia).
§  Inflamacions en zones de ganglis, com en el coll o aixelles.
§  Marejos, mal de cap, debilitat i son (causa d'una afectació del cervell).
El tractament per a aquests pacients consistirà en una combinació de diverses tècniques que són la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia. Cadascuna d'elles serà més eficaç que la resta segons sigui el tipus de càncer i l'etapa en la qual es trobi. De fet, el tractament depèn de quatre circumstàncies: del tipus i el grau de disseminació del tumor, de l'estat de salut del pacient i de l'estat funcional dels diversos sistemes de l'organisme (cor, fetge, ronyó, neurològic etc.).

QUÈ ÉS EL CÀNCER?

El càncer és una malaltia on un grup de cèl·lules presenta un creixement descontrolat, és a dir, es divideixen més enllà dels seus  límits normals. Un cop el creixement de les cèl·lules està descontrolat es produeix la invasió, que consisteix en una intrusió i destrucció dels teixits i a vegades es produeix metàstasi, que s’estén a altres punts del cos a través de la limfa o la sang, afectant la funcionalitat dels òrgans afectats.

La branca de la medicina que s'ocupa de l'estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció del càncer és l'oncologia.

Els càncers poden afectar a persones de totes les edats, però tot i així, la en la majoria de casos el risc augmenta amb l’edat, considerant l’edat per tant un factor de risc.



 El càncer provoca aproximadament un 13% de totes les morts humanes. Segons dades de  la Societat Americana del Càncer, 7,6 milions de persones moriren de càncer, per tant es considera una malaltia de gran preocupació en la societat actual.  

Gairebé tots els càncers són provocats per anormalitats en el material genètic de les cèl·lules transformades.

Les que es donen en el càncer afecten típicament dues classes generals de gen: els oncogens promotors del càncer solen estar activats en les cèl·lules canceroses, i els gens supressors tumorals, que estan activats a les cèl·lules canceroses, provocant la pèrdua de funcions normals.